One Piece 896 – La ultima petició

 

Compte enrere

 

Ens trobem en una mena de capítol que vindria a anomenar episodi de compte enrere. Un episodi on de fet no passa res més enllà del fet d’esperar a que passi una cosa en concret, normalment i com en aquest cas, el clímax final. Oda és molt propens a aquesta mena d’episodis, on aprofita per repassar tots els fronts i personatges per encaixar els temps i fer que tot quadri. És quelcom al que ha estat dedicant molta atenció en les darreres desenes d’episodis i que em temo que la majoria de gent no sap apreciar. Son coses que es noten, però en les que un no es fica al desfruitar d’una obra. Segurament si no fos per aquestes ressenyes tampoc m’hi fixaria jo.

Oda es dedica a re exposar el molt preparada que està la defensa de la plaça on suposadament sortirà en Luffy mentre ens adverteix d’un Sanji preparat per intervenir de ser necessari. Allà es produeix una mena d’escena romàntica entre els dos personatges que acaba amb una misteriosa onomatopeia que no he sabut trobar. D’entrada he pensat que era la del petó (no estaria malament que Oda s’atrevís a posar un romanç per una vegada) però buscant onomatopeies no m’ha semblat que fos això. No ho descarto en tot cas, si algú m’ho sap dir, li agrairé. Sigui com sigui dubto que Oda s’atreveixi a portar el romanç gaire més lluny que aquesta illa. A veure si em sorprèn.

Poques mans he vist tan expressives
Imponent

Però tornant al combat… Oda juga molt be amb la incertesa de no saber qui és el guanyador. Fa semblar que és l’un i després l’altre, fins al punt que el títol de la victòria esdevé la pròpia ambigüitat. Però qui ha guanyat? Jo diria sense dubtes que Katakuri. En Luffy ha caigut derrotat i només llavors en Katakuri s’ha deixat caure exhaust, no derrotat. La seva victòria em sembla molt clara per que només quan ha vist en Luffy acabat s’ha estirat a descansar. Després d’allò en Luffy ha sortit del forat. Per que és en Luffy i està més que acostumat a rebre pallisses i l’esperen els seus companys. Però per a llavors en Katakuri ja s’havia aixecat per aturar-lo. Allà m’ha semblat clar que d’haver volgut en Katakuri l’hagués derrotat definitivament. Però no ho ha fet. Li ha preguntat si tornaria i ha semblat decidir que estava massa exhaust com per molestar-se a continuar. Com vaig dir, Katakuri li ha mostrat el seu respecte deixant-lo marxar i fent com si no ho pogués evitar. En Luffy ha entès el seu missatge i li ha deixat el barret en mostra de respecte. Aquest és un símbol no de derrota ni e victòria, si no d’un combat posposat. Però qui ha decidit posposar aquest encontre ha estat en primera instancia Katakuri. D’haver volgut ell s’hauria alçat victoriós i la historia de com en Luffy va arribar a ser el rei dels pirates hagués acabat aquí. Però no ho ha fet.

Respecte

I després apareix en Pekoms… Abans de res dir que crec que la mascara li queda fantàstica. Crec que el disseny del personatge guanya molt. La broma de que el seus intents de camuflatge siguin en va i en Lufy el reconegui d’immediat és divertida (tot i que una mica incoherent tenint en compte que no reconeixia a en Sogeking (podríem justificar que ara te haki d’observació no obstant), però serveix). Ja he dit que trobo que en Pekoms és del pitjor d’aquesta saga. No per que sigui dolent, si no per que el seu aprofitament és mes aviat mediocre, i quan tot en la saga te un nivell tan alt… be és inevitable que hi hagi alguna cosa així. Tot en la saga està molt ben tancat i justificat (per cert, on s’ha ficat el Germa? Sospito que intervindran d’aquí poc, per salvar a en Luffy de la trampa?), però en Pekoms no. És un personatge que falla en el seu desenvolupament lògic i això li passa factura. La idea del personatge que viu entre els dos mons, amb un conflicte de lleialtats entre el seu poble i la seva tripulació, és molt interessant, però està dut a terme de manera barroera i es desaprofita amb imprecisions que li resten carisma. No obstant el personatge és simpàtic i la seva aparició resol de manera efectiva els problemes que en Luffy pogués haver tingut per fugir. Sospito que fins i tot amb l’ajuda d’en Pekoms, en Sanji i el Germa la fugida no serà senzilla (aposto que de sortir el Germa aprofiten per llençar alguna escena emotiva amb en Sanji i la seva família de sang), però de ben segur això la farà trepidant. Impacient per veure-ho.

Mola no?

Deixa un comentari: