One Piece 907 – El tron buit

Sempre mola pegar a un Tenryubito

Llegir aquest episodi me l’ha posat molt dura. Els anteriors episodis eren una desfilada. Emocionant i plena de fanservice però amb una substancia lleu i diluïda entre un munt de pagines de presentació escènica. Era emocionant però senzill. Aquí…. Simplement explota tot. Salta pels aires. I part de l’efecte és la tranquil·litat induïda per la calma relaxada de les presentacions anteriors. Els artistes tenen molt clar que el contrast exalta les accions que s’hi representen. Una tempesta dantesca després d’una calma serena és sempre més colpidora. Oda ha jugat a això en certa manera i en certa maner a no. Per que en l’últim episodi ja havíem tingut una gran revelació. I aquesta gran revelació ens feia pensar que potser no n’hi haurien gaires més aviat. Al cap i a la fi la Reviere ja és aquí i el suc polític que potencialment te aquesta és prou revelació en si. Qui anava a pensar que amb tota la que hi ha muntada Oda afegiria especies a la recepta?

És magic com Oda expressa amb la composició

L’episodi comença a lo gran, presentant-nos una discussió oberta entre la Big Mom i en Kaidoh, ambdós enemistats amb en Luffy i amb set de venjança per acabar amb ell. Però més interessant que això que ja sabíem, son totes les coses que s’endevinen i desconeixíem. Per que en les seves amenaces vetllades s’endevina un passat en comú. Oda ens diu, ens ensenya, que aquests dos es coneixien d’abans, que la seva historia és potser anterior al seu estatus. La presencia d’ambdós emperadors és intimidant i només de sentir la seva discussió l’escena et fa posar els pels de punta. Però la cosa  no s’atura aquí. No els importava que els sentissin, així que l’armada ha interceptat les seves comunicacions. I les escoltes d’aquests ens donen nova Informacion. En Garp sembla formar part d’aquest passat en comú al menys en part. Però no sols en forma part si no que hi deu la seva fama. Així doncs, en Garp forma part d’una equació que endevino Oda acabarà per explicar en un flashback d’aquí potser un centenar o dos de capítols. Sigui com sigui tot sembla abocar-se a una guerra de proporcions mai abans vista. Els dos emperadors enfrontats amb en Luffy i els seus aliats al mig, intentant derrotar a en Kaidoh junt amb els mink i els del país de Wano. L’armada aparentment observant els fets d’una batalla que no involucra a cap dels seus però que podria decidir fàcilment el curs de la historia. Sembla doncs que aquesta Reviere pugui ser la clau per decidir si l’armada participarà o no en aquest conflicte. Però per això, primer tenim el problema de la mateixa Reviere, on un exercit revolucionari podria tenir intencions de sabotejar-la mentre diferents països lluiten aferrissadament per defensar els seus interessos i fer-se sentir. Però això no és tot. Sembla ser que un nou pirata vol afegir-se a la formula. Qui sap quines sorpreses ens amaga el futur?

No s’oblida de la crueltat

Però l’episodi no es diu el tron buit per casualitat. I si amb aquest cúmul dantesc d’informació amb la que entreveure els esdeveniments del futur no en tinguéssim prou, oda ens deixa anar una bomba d’informació amb la que entreveure els esdeveniments del passat. El tron buit un tron per a governar-los a tots. Un tron que ningú ostenta per evitar al món la tirania d’un dèspota suprem (per que és millor tenia una família sencera de dèspotes suprems que es creuen deus caiguts del cel). Però aquest tron amaga alguna cosa. I deixant de banda les molt gracioses bromes del germanastre d’en Sabo (és un recurs humorístic que l’Oda s’ha tret com si res de la màniga i que resulta contundentment graciós). Aquest tron sembla un objecte perillós, un pou d’anhel sense fons que amenaça amb empassar-se a tothom qui hi posi els ulls.

Ni de la satisfactoria justicia

I l’acció continua desenvolupant una de les trames més esperades de la Reviere. L’esclavitud, la posició del regne de les sirenes i la catalogació d’aquesta espècie com a peixos. Així és que el drac celestial més odiat de tots els temps per voler comprar una preciosa sirena amiga dels nostres protagonistes es disposa ara a capturar sense més a una altre sirena també amiga dels nostres protagonistes. Amb la diferencia que aquesta bellesa és la princesa d’un regne la captura de la qual podria tenir conseqüències politiques a escala mundial. Però res s’hi pot fer contra un drac celestial. A no ser que siguis un altre drac celestial. Amb el cp0 (o sigui Lucci i companyia) el rei Neptú només pot plorar i encendre les flames del seu odi davant el capritx d’un mucós (mai millor dit, amb el moc penjant) que no atén a més lògica que el seu capritx. La Reviere sembla acabada només de començar i el conflicte centenari que aquesta Reviere havia de resoldre només farà que accentuar-se fins a catalitzar en un conflicte que potser no podrà ser altre cosa que bèl·lic.

Per sort no tots els dracs celestials són iguals. I un salvador apareix per salvar a la princesa sirena i donar-nos un orgasme de satisfacció produït cada cop que algú pega a aquest home. I és que apareix un drac celestial, el mateix que la antiga reina va salvar de la mort amb amabilitat desinteressada i al qual el seu acte va semblar obrir els ulls. Un drac celestial bo sembla ser. I sembla que és cosa de família. Per que el seu cognom ens revela que aquest te segurament algun estret parentesc amb en Donflamingo i per tant amb el seu pare moralista que va renunciar al seu estatus per viure amb honor amb els seus ideals. Un aliat entre els dracs celestials sembla ser doncs la peça que faltava per posar en marxa per fi els engranatges de la Reviere. S’acosten els successos que canviaran el destí del món.

Que collons li passa a aquest als cabells?

Però això no és tot. Apareix en escena un tercer emperador. En Shanks, mentor  i figura a seguir del nostre protagonista, a qui va llegar el barret que un dial i va ser llegat pel mateix rei dels pirates. Qui va donar un braç per ell, posant la seva esperança en les noves generacions. Aquest pirata es mostra davant el gorosei, l’autoritat màxima del món. I més important que això aquests el tracten amb respecte. Així doncs, tot i ser l’enemic declarat del govern mundial, gaudeix del seu respecte. I s’adreça a ells amb una petició misteriosa. Serà la seva intenció ajudar al barret de palla demanant al govern que s’involucri en la batalla d’emperadors que s’acosta? O potser voldrà intervenir en la Reviere? Quines intencions amaga l’emperador més relaxat dels oceans?

Que apareixi aquest home sempre és motiu per trempar

Deixa un comentari: