Hunter X Hunter 381 – Depredació

Expectatives vs realitat

Jaja, m’he partit amb la brometa. A veure si a la propera es riu dels seus propis hiatus

El problema amb aquest capítol és que es tracta del primer després d’un hiatus. I això el perjudica. Molt. Parlava amb un amic meu l’altre dia i em va preguntar que tal havia estat l’episodi, que si havia començat amb força. I… no, no ha començat amb força. Però no per que no ho hagi sabut fer, si no per que no era el moment de fer-ho. M’explico: la trama tal com es va deixar, situava la historia en un punt de confluència de conspiracions i plans mestres, la historia havia de seguir tal com ho havia deixat, però per la mateixa naturalesa d’aquesta no era el moment d’esdevenir impactant, era el moment de seguir desenvolupant, tal com ho havia estat fent, el profund conflicte que l’autor ens vol mostrar. En altres paraules, Togashi s’havia quedat en mig d’una elaborada explicació i per tant havia d’acabar-la. I acabar-la no deixa en cap cas lloc per a moments impactants. Per que es tracta d’una explicació llarga, tècnica i metòdica, un context necessari per al que es vol desenvolupar més tard. Hunter x Hunter cada cop demana més temps per a desenvolupar el context a partir del qual fer créixer la historia. A mi personalment m’encanta la variació de rumb cap a un manga més centrat en la política i la complexitat de les habilitats i les normes que les formen que no pas una lluita de força pura. Però aquest canvi de rumb obliga a entrar en una dinàmica de ritmes difícil de vulnerar. El problema doncs d’aquest episodi és l’expectativa vs la necessitat narrativa.

Crec que veure a la Melody preocupada serà un costum a partir d’ara

I és inevitable, per que per molt que els hiatus cada vegada siguin més curts, em veig obligat a fer notar que la meva perdició de la data de retorn es va complir amb esfereïdora pulcritud, esperar quasi mig any per un nou capítol es fa llarg i quan arriba el moment la teva boca saliveja amb imaginatives dosis d’intensitat. Però aquí no podia haver-la i seria estrany si li hagués hagut. L’autor podria haver optat per el recurs fàcil de fer aparèixer en Gon o en Killua dient-nos quelcom del seu estat actual, fet que de segur acontentaria als fans. Però no només ha optat per no fer-ho si no que en certa manera s’ha rigut d’aquesta idea, voluntàriament o no.  Això fa pensar que Togashi probablement no te intenció de fer-los aparèixer fins que acabi la saga o com a molt fins que succeeixi cert esdeveniment detonant de la seva aparició. Per que de no ser així  hauria estat el moment perfecte per fer-los aparèixer i calmar així les exigències dels fans. Molt em temo que no tindrem ni Gon ni Killua durant molt de temps.

El millor del capítol, al meu parer, és la broma interna que suposa la portada on el mateix Togashi fa humor del fet d’haver desplaçat el protagonisme de la sèrie de manera total a en pos de Kurapika. I el que és pitjor, ignorar pràcticament a en Leorio quan el te tant a mà. Suposo que te algun pla per a en Leorio que manifestarà el seu protagonisme tard o d’hora. Però podria ser que per això abans hagués d’acabar la cerimònia de successió.  Jo espero que el jove metge jugui algun paper en la trama de l’aranya vs Hisoka i tot l’embolic de les màfies que s’estan muntant. Crec que es un personatge que te molt per oferir i tinc molta curiositat per veure com Togashi podria desenvolupar-lo.

Togashi no és cap as de la composició, però a vegades…

Podríem dividir l’episodi en tres accions (tot i que en una d’elles ni tan sols succeeix cap acció), totes elles basades en els pensaments d’un personatge que deixa anar línies i línies de text. Definitivament si no t’agrada llegar, aquest no és el teu manga. Ja era notòria la tendència de Togashi a escriure molt de text, sempre per exposar adequadament les seves elucubrades habilitats, matisos i condicions, però és increïble com aquesta tendència s’ha anat accentuant amb el temps fins a un punt que per a molts estic segur que es fa difícil de llegir (si hem de dependre de segons quines traduccions com les que em busco jo, més encara).

Se li acaba la bona vida…. o no?

En la primera, l’única que te al menys una mica de diàleg (la resta ni tan sols es basen en el diàleg, si no en línies de pensament descriptives), veiem al senyor vaca parlant amb la princesa fugada i havent de lidiar amb la delicada situació política que la seva fuga suposa. La veritat és que el zodíac ho te complicat per ficar les mans en aquesta complicada situació política. La nena és prou llesta com per no dir ni mot i limitar-se a fer l’estricament necessari. No obstant, tot i que a l’episodi no passa res  més enllà del fet de que la princesa sigui retornada (acció que per cert no se’ns mostra) sí que suposa moltes implicacions. En primer lloc tots els experts en nen poden deduir sense masses dificultats que la seva es tracta d’una habilitat de transport, el que suposa per a ella un desavantatge de proporcions notòries. Per altre banda tenim a la germana d’aquesta que segueix maquinant per salvar la vida d’ambdues amb l’ajut d’una adorable Melody que fa el que pot per gestionar la complicada situació política on és impossible endevinar qui ofereix una amiga o qui ho fa veure (no se molt be quin paper pot acabar per jugar l’home que parla amb la nostre doneta dentada, però sembla gaudir d’una situació política mig neutre?). Però més important que això se’ns perfila una mica més l’habilitat de la princesa fugada. Segons m’ha semblat entendre ella només pot obrir una porta per marxar, que la pot portar a qualsevol banda. Però per tornar necessita obrir una porta que només la seva germana pot obrir. Cosa que converteix a l’habilitat en inútil si no va fins a la seva germana, doncs si no obra la porta de tornada, no pot tornar. Per altra banda la porta de tornada podria tornar fins a un lloc diferent del punt d’origen, resolent l’habilitat i permetent a la princesa tornar a obrir una porta d’anada (suposo). El problema d’això és que si com ha fet, viatja fins a algun lloc on no hi ha la seva germana, en conseqüència és incapaç de tornar per mètodes nen. La meva pregunta és: si torna al lloc d’origen amb mitjans físics (a peu), pot tornar a obrir una porta d’anada al haver retornat? Jo suposaria que sí.  Però el fet que vulgui veure a la seva germana amb tanta insistència em fa pensar que potser no és així i que per tant fins que no es vegi amb la seva germana no podrà emprar de nou la seva habilitat (doncs vaja restricció s’ha anat a muntar en una situació política que les manté aïllades l’una de l’altre). Per tant és una habilitat que esdevé pràcticament inútil sense la cooperació d’ambdues (però com que ambdues volen escapar juntes, pot donar lloc a una situació molt interessant). Per altre banda, suposo que tot i que involucri a la germana aquesta és una habilitat tan sols de la princesa fugada i que l’habilitat de la germana és completament independent. Tinc ganes de saber com es complementen i quina sinergia poden crear entre si. La ultima pregunta que em resta és: podria obrir la germana la porta de retorn i fer-la servir sense necessitat d’estar amb l’altre? Complicat sens dubte, però molt interessant. Com Togashi juga amb normes d’allò més simples i les retorça per produir situacions d’allò més originals i complexes és sens dubte un dels punts forts del seu estil.

És lleig de collons

Les dues altres escenes be podrien ser la mateixa (com be que la ja esmentada eren de fet dues, o fins i tot tres, depenent de si parlem de personatge so de localitzacions), però les he separat per que exposen habilitats diferents. En primer lloc tenim una línea de pensament una mica reiterativa on se’ns torna a presentar amb una mica més d’exactitud l’habilitat concreta del vuitè príncep (el fiestero seductor), especificant aquesta vegada les distancies i els temps d’acció de l’habilitat amb una precisió d’una exactitud esfereïdorament notable. Recordant a anteriors episodis l’habilitat d’aquest home (el guardia) era devorar les habilitats dels demés en funció de l’exactitud amb que conegués el seu funcionament. Com més exacte sigui el seu coneixement sobre l’habilitat que devora, més probabilitats tindrà d’aconseguir-ho. Així doncs, sabut tot el que es pot saber de l’habilitat, l’home devora la bestia nen del príncep i apa, tot fet (lo be que hagué sanat quest bitxo per menjar-se el comptador de temps d’en  Youpi). En qualsevol cas la feina està feta, ara, com ens explica, només falta esperar 48 hores a que la granota terrorífica faci la digestió i el príncep estarà completament indefens (la qüestió és, tenint en compte l’habilitat, no ho està ja?).  La facilitat amb la que s’ha comés tot plegat em fa pensar que alguna cosa fallarà, no se com ni per que, però no pot ser tan fàcil. O be la bestia nen tindrà alguna habilitat addicional que farà que la informació esdevingui imprecisa i la digestió falli, o be d’alguna manera el guàrdia serà eliminat abans que això passi, o be la mencionada habilitat l’incapacitarà. O be, la bestia nen seguirà expulsant gas dins de la granota fins que aquesta “s’enamori” del príncep i traeixi al seu propi amo (pot passar? Ningu ha dit que l’habilitat només funcioni amb humans, i si afecta a les criatures fetes de nen?). En qualsevol cas quelcom em deixa intranquil, crec que Togashi se n’ensuma una.

Sembla la granota peluda de la nena de “The Ring”

L’altre  m’ha costat més d’entendre. En resum l’home te una abella nen que s’adhereix a una persona i que després d’un període d’incubació la mata per causes naturals. Els inconvenients venen donats pel fet que si l’objectiu s’allunya més de 20 metres de l’usuari l’abella desapareix i l’habilitat s’anul·la. I tal com ens ha explicat en aquest episodi, si algú veiés l’abella i la treies  de l’objectiu també s’anul·laria amb l’afegit que l’habilitat no es podria aplicar mai més sobre aquella persona (suposo que si l’habilitat és remoguda pel tema de la distancia sí que es pot tornar a emprar).  Aquesta resultava ser l’habilitat perfecte per a la situació, doncs el guàrdia ha de passar moltes hores sense allunyar-se del príncep, i sense haver-lo tocat ningú sospitaria d’ell. Ara però, amb el coneixement públic del nen la seva habilitat no és tant útil com ho era. No obstant i com ens explica en aquest capítol (tota la resta  i exceptuant lo de remoure l’habilitat permanentment si es treu l’abella ho sabíem tot crec), això dona lloc a un original i alternatiu us de l’habilitat. Òbviament l’abella pot ser sentida per qualsevol usuari nen (d’aquí que el període d’incubació sigui molt més reduït pels usuaris nen que pels que no, per que a veure, si no la veus doncs normal que no et treguis l’abella però si la tens al coll i la notes, la sents i la veus, doncs si et mata es culpa teva fill meu), i per la seva naturalesa d’insecte seria molt difícil per a un usuari nen no reaccionar si aquesta li passés volant per l’orella. Així doncs tenim un mètode indirecte per determinar usuaris nen que saben romandre ben camuflats, un concepte que pot donar molt de joc i que podria portar-nos més d’una sorpresa.

Però fastigosa o no, segueix molant molt

En definitiva el capítol és interessant per ser un capítol més, però no ho és i això l’arrossega cap a la confrontació amb unes expectatives difícils de superar. Aprofundeix tres habilitats d’allò més interessants (per que sí, totes tres eren ja conegudes) i segueix desenvolupant l’entranyable relació entre germanes que de ben segur li portarà a la nostre estimada Melody un munt de problemes (i el protagonisme merescut). Esperant amb ganes el següent. Veurem quan aguanta (jo aposto per uns 10 o 15 episodis i després parón fins a principis d’any).

Crec que no hi ha massa a dir del disseny de l’abelleta

Deixa un comentari: