Hunter X Hunter 385 – Advertència

Un tret al cap i (no) s’ha acabat

M’encanten aquests plans tan llargs que empra per marcar la contraposició

L’episodi segueuix directament amb el conflicte que va desenvolupar al final de l’episodi anterior. S’obre la que probablement sigui l’única oportunitat de matar al malvat príncep. És el moment d’executar-la o fer-se enrere.  Ja vaig parlar en la ressenya passada de les implicacions tècniques del problema al que la guarda espatlles s’enfronta. El que m’ha sorprès, és que les meves apreciacions hagin resultat esser tan encertades.

Visualment és un recurs df’allò més simple i elegant

El que anava a passar en aquest episodi ja estava escrit. Un munt de tensió continguda, sabedors de que el moment de tot o res s’acostava. Togashi l’ha sabut portar de sobremanera executant de forma orgànica la naturalitat rígida que mostra la protagonista amb les divagacions tècniques que la seva ment guarda de fons. En qualsevol moment el príncep podria adonar-se de quelcom, en qualsevol moment… Però mentre no ho faci, el pla ha de seguir endavant. Així que l’episodi flota pràcticament en la seva totalitat en aquesta tensió visceral amagada darrere d’un munt de diàlegs referents a l’entrenament.

El que més m’ha agradat a aquest respecte ha estat la manera en com ella ha fet que el príncep no desenfoqués la seva atenció sota cap circumstancia. Tot i que des de la seva perspectiva no deixava de ser tens, des de fora el fet de trencar una tassa per posar a prova la seva concentració era completament natural. Però més m’ha agradat com el príncep ha semblat prendre’s aquesta evidencia de la seva lleugeresa de concentració com un repte que ha atacat amb ferocitat. A partir d’aquell moment res el podria desconcentrar. Ni tan sols la mort. Quelcom massa convenient, massa convenient per a ser cert. Però que podia fer si no tirar endavant?

Quins ulls

Parlava en l’episodi anterior sobre el dubte de que faria Togashi amb ella. Ja que el príncep no podia morir tan aviat, com ha demostrat l’episodi, la pregunta era que passaria amb ella quan intentés assassinar-lo. Una de les meves propostes era el fet que esdevingués una esclava del mateix príncep. Línea argumental que la mateixa bestia nen ha suggerit després de l’assassinat (no m’atreveixo a anomenar-lo intent sense saber com n’ha sortit viu). Crec que segurament és el que acabi passant, la noia tornarà a mentir al príncep i caurà com la seva esclava fins que, al final de la saga en Kurapika mati al príncep i alliberi d’alguna manera la seva esclavitud. Això generarà de ben segurs en un futur relacions molt interessants entre ambdós personatges. Però això és clar, és avançar-se. I Togashi podria tirar per línies argumentals molt diferents.

Ai la Melody…

Una cosa interessant és descobrir que tot això havia passat de fet abans del concert de la Melody. Suposo que ho podíem saber per les dates i hores que t’anuncia al principi de l’episodi, però dubto que la gent es pari gaire a fixar-se en això. En qualsevol cas que la musica comenci a sonar just en el moment de la mort del príncep em sembla una genialitat. Podria jutjar-se com a massa coincidència. Però en realitat, això ha salvat al príncep? Haguessin anat diferent les coses? Segurament no, sols afegeix més confusió al misteri, enriquint-lo així. Una jugada mestre a l’hora de sincronitzar esdeveniments.

Requadre clau de l’episodi

Sigui com sigui (suposo que acabarem per descobrir-ho), l’assassinat falla i ens trobem a un príncep del tot calmat sense cap intenció aparent de prendre represàlies. El que em pregunto jo és si és realment conscient de l’atemptat contra la seva vida, o el que sigui que l’hagi salvat ho ha fet aliè a la seva consciencia del fet. És un matis interessant  i que cal tenir present. En qualsevol cas la bestia fa un segon avis, a la propera, deixarà de ser humana. Esclava, em suposo jo. Però això no atura la resolució de la guarda. Seguirà amb això fins al final, siguin quines siguin les conseqüències.

Relleu físic, que no intel·lectual, de l’acció

Deixa un comentari: