“L’Aurora” de Núria Tió és sens dubte la novel·la eròtica més dolça que he tingut el plaer de llegir. En si el llibre és un viatge de descobriment a través dels anys en la sexualitat d’una adolescent. Però la tendresa amb que es tracta és tan alegre i esponjosa que un no pot evitar encarinyar-se amb els personatges. Darrerament la literatura juvenil em causa certa incomoditat, potser per la simplicitat del raciocini adolescent que s’hi exposa. Aquest llibre tot i versar sobre adolescents i tractar el descobriment de la sexualitat d’aquests no m’ha provocat cap sensació similar. Això sí, tot i que per la historia podria semblar-ho, no el catalogaria com a juvenil.
Aurora és la deïtat romana equivalent a Eos en la mitologia grega, que cada matí s’encarrega d’anunciar l’arribada del seu germà, la deïficació del sol. Aquesta similitud no és pas casualitat. I es que un dels elements més característics de la novel·la és aquest. Cada personatge te un homònim en la mitologia grecoromana. I el nom no és l’únic que comparteixen. De manera senzilla podríem tractar aquesta novel·la com una recreació de les dramàtiques aventures amoroses d’aquestes mitologies portades a temps més moderns i a sols menys divins. Cada personatge te un nom (Afrodita, Ares, Aurora, Babis, Diana, Dionís, Hèlios, Hipòlita) i aquest nom no només defineix basant-se en la mitologia la personalitat del personatge, si no la relació que guarda amb la resta en un teixit molt ben lligat que tot i la seva complexitat es mostra amb una senzillesa dolça i sense pretensions.
Al meu parer és una novel·la que al menys s’hauria de recomanar a qualsevol adolescent en plena revolució sexual. Doncs tracta aquesta de manera seriosa i honesta. Natural i sense capficar-se massa en lo educativa que pugui ser. És com he dit una historia de descobriment de la sexualitat i crec que ho borda. La novel·la comença amb una nena de dotze anys descobrint entre murmuris que és la masturbació i acaba amb una dona feta i dreta amb prou feines sortida de la majoria d’edat. La maduració del personatge és una mica prematura (amb 15 anys s’emparella amb un individu d’edat indeterminada amb qui comparteix pis pràcticament), però no se sent entranya dins el context de la novel·la. Aquesta és sobre tot un procés de maduració que es cou poc a poc per a donar al món una dona com el món es mereix.
El llibre te una sèrie de personatges molt carismàtics i potents que acompanyen amb alegria les peripècies de la protagonista. Amb una narració sexual vigorosa i enèrgica a la part que dolça i tendre. No te por a parlar sobre vergues colossals o fluïts ejectats. No te por de ser moralment incorrecte per que defineix la seva pròpia moralitat. La descobreix. Amb un ambient que viu entre Barcelona i París, la novel·la defineix un ambient que tot i ser senzill te un fort component intel·lectual avesat sobretot a les arts dramàtiques. S’actua, es balla i es contemplen pintures d’innegable dot artístic. I és clar, es contorsionen cossos, també amb un art sublime.
Temes com la menstruació, la masturbació, l’homosexualitat, les ruptures amoroses o la mort (sí la mort, sense connotacions sexuals) es tracten amb tota naturalitat integrant-se a la historia com una part fluida d’aquesta. El viure i deixar-se portar, fer cas dels teus impulsos, fer-te amb el que el teu desig et dicta i trobar el teu lloc al món son els temes sobre els que versa la novel·la. Gaudint d’escenes tan suggerents com un trio entre dos alumnes i una monja en una escola de monges (el qual estranyament no es fa estrany). Aniversaris familiars (amb avis i germans) de temàtica sexual (que no, no vol dir que facin marranades entre ells, simplement aprecien l’erotisme com un art estètic, la novel·la esta carregada de connotacions artístiques cap a l’art eròtic) o fins i tot una escena d’incest (sí, incest, no n’hi ha per tant, pensa en la mitologia). Com la novel·la integra tot això i a més ho relaciona amb la mitologia clàssica em sembla una petita obra mestre de coordinació i elegància. En definitiva una fantàstica novel·la.
Pel que fa a la meva recomanació, totalment imprescindible si ets un(o sobretot una) adolescent descobrint el seu món. I especialment recomanable si ja has passat aquesta etapa. Una novel·la que es queda a les portes d’esdevenir imprescindible però que sens dubte esdevé memorable.
<<El meu sexe és com una cova on vénen a morir les bestioles d’aquests senyors… Com en un cementiri d’elefants, els sexes mascles arriben i hi entren, esbufegant, a vegades ja quasi sense forces. Moren i ja està, tinc al meu damunt, o al meu darrere, o sota meu, un altre homenot també prop de la mort, esgotat, encara que no ho sembli. El meu sexe és un cementiri d’ereccions.>> Així comença el llibre. Una entrada magistral, tot i que en cert sentit, potser un pèl desencertada per anunciar-lo. Doncs sembla ser bastant pessimista per al que la virilitat de l’home suposa. I el llibre està plegat sens dubte d’un optimisme i una passió per l’instrument masculí i els fluïts que ejecta que a vegades em deixa atonit. Sobretot al adonar-me que el mateix autor és un mascle.
«Play Room» És la tercera novel·la eròtica que tinc el plaer de llegir. I en aquest cas, la pitjor de totes tres. Cosa que no vol dir que sigui dolenta. Però al contrari que les dues anteriors, no resulta una genialitat.
capacitat heretada de somiar el que els altres somien d’ella. Quan algú somia en ella, ella ho somia la seu temps. Tractant-se d’una dona amb un potent atractiu sexual, la seva ment s’omple de mons onírics i fantasies recargolades amb les persones i els indrets més insospitats. Qualsevol lloc és bo. Qualsevol persona que la rodeja, pot somiar-la. D’entrada aquest do sembla ser un avantatge, un avis de com realment són les persones que la rodegen. Però a la fi, acaba per esdevenir un mal són. La condueix a la paranoia i la desconfiança, al terror. Destrueix la seva vida. Mentre al seu temps, records amagats del seu passat afloren aportant més dubtes a una vida ja de per si caòtica i destructiva.
I crec que aquest punt és un dels més interessants de l’obra. El trastorn de la protagonista és exquisit. Avança lentament, acompanyat per la seva personalitat fins a portar-la a la paranoia i al frenètic terror. I això sens dubte flueix de manera natural i queda perfectament plasmat. Amb la lleugeresa justa que aquest assumpte mereix.
Planteja la historia d’un empresari que en un dels seus viatges de negocis a Japó coneix a una dona que l’encisa i el torna boig amb la sensualitat que evoca, la morbositat que genera i l’erotisme que desprèn. Hanako, una ambiciosa i pervertida japonesa, que ha de compaginar la seva ambició laboral amb l’ aparentment oposat desig d’alliberació sexual condueix al protagonista per una sèrie de situacions excitants i morboses més enllà de d’imaginació d’aquest. Descobrint-li el món del sexe, un món del que creia conèixer tots els secrets.
