Etiqueta: manga

Comença la matança

L’acció se succeeix immediat als esdeveniments del capítol anterior procedint ara sí a salpar definitivament. Després de la vinyeta obligatòria amb el vaixell en marxa Togashi ens regala unes quantes vinyetes presentant els que seran el protagonistes més clars d’aquest llarg viatge. Després de recordar-nos que el viatge general te com a destí un continent fals (que tot i ser fals sembla més gran que qualsevol dels continents originals) on desembarcaran la majoria de passatgers per a colonitzar-lo, es succeeix una explicació similar però per als que contràriament aniran més enllà fins a desembarcar a l’autèntic continent fosc. En aquestes vinyetes se’ns donen traços molt importants del que seran els esdeveniments. Abans d’arribar al continent fosc passaran més coses de les que el Zodiac es pot imaginar. Però al menys pel que fa a la trama de la successió allà acabarà la cosa, al menys dins de l’arca. No m’estranyaria que es desenvolupés paral·lelament una trama de colonització del fals continent a l’hora que s’explora el nou, servint aquest primer de base tàctica per al segon. Pel que fa a l’habilitat de la noia grassoneta de transport, els seus comentaris m’han fet venir unes ganes terribles de conèixer a detall l’habilitat en concret ( els comentaris mutus de  les dos noies trobant boniques les propietats de l’altre m’han semblat genials, una oda a la bellesa(veure atrapasomriures) i el que podria donar peu a una historia d’amor homosexual que crec que seria un precedent molt interessant en un Shonen tan popular, m’encantaria veure-ho). Després d’això el capítol continua amb el Zodiac passant dels encarregats d’administrar la missió als encarregats de vigilar en Netero fill on recordem que un d’ells és un traïdor. Aquí es marca un precedent perillós, ja el primer dia de viatge els guàrdies es cansen de fer guàrdia i es plantegen fer una guarda rotativa de manera que no hagin d’estar tots tres contínuament vigilant a en Beyond. Per al traïdor pot ser difícil encarregar-se de dos zodiacs, però si compta amb el factor sorpresa un no ha de ser pas difícil. Però tenint en compte que la presencia d’un traïdor no és res desconegut per al menys part del zodiac, crec que buscaran que el mico s’exposi per a poder incriminar-lo. Una mini trama més dins el vaixell que pinta molt interessant. Mentrestant, Netero Beyond continua tan relaxat com sempre perfectament còmode amb el seu paper de presoner. Al menys fins que arribin al nou continent…

A continuació se’ns torna a presentar al personatge que vam veure al iniciar aquest saaga. Una mena d’organitzador que s’encarregarà d’administrar el viatge tant en un àmbit tant polític com econòmic. De moment no estic gaire segur de  quin paper jugarà l’individu en la sèrie. Segurament tindrà un gran pes polític i el descobrirem algú molt important i capaç que ajudarà a avançar la trama. Però dubto que el veiem gaire en acció durant el viatge en si més que com a mer recordatori.

I definitivament tal com vaig dir en la ressenya passada apareix en Leorio. Vaig augurar que passaria i així ha estat. Tenia dues idees en ment per a la seva aparició, o be una anecdòtica i de passada en segon pla (tal com ha succeït) o be una en primera persona mostrant-lo com a protagonista de la trama. Tot i que la segona em temptava més, la primera encaixa molt més en l’ambient del capítol. Ja tindrà temps més tard per cobrar el seu protagonisme. L’interessant aquí però, és que en Leorio sembla haver-se convertit en l’aprenent (aparentment. Podria ser simple respecte cap a una figura política tan cabdal) de la nova presidenta de l’associació de caçadors. La Cheadle és la metgessa del Zodiac, segurament deu tenir una de les habilitats nen de curació més poderoses de la humanitat. No sembla una combatent, si no una política i una tàctica, algú que dona suport a l’equip tan estratègic com curatiu sense estar en el primer front de batalla. Quin millor mestre nen podria tenir Leorio? Ell que aspira  convertir-se en metge, ell que fins ara era l’únic dels protagonistes que no havia rebut la seva merescuda notorietat. Al igual que la Cheadle és una sanadora tàctica, Leorio és un individu que actua per instint i de manera impulsiva. Ell al contrari que la seva mestre te la pinta de ser el metge de primera línea, que actua sense seguir un pla i atenent les emergències que es presenten, tapant les eventualitats que no es poden preveure en el traç d’un pla. La dualitat entre aquests dos personatges és brutalment poderosa en un equip de sanadors nen en plena acció. No puc esperar veure com Leorio aplica la seva habilitat nen en el camp de la medicina.

Les dues vinyetes següents ens recorden vagament el destí de la resta de Zodiacs amb un imponent drac que amb port militar es presenta com al necessari jutge del vaixell disposat a castigar els crims que es cometin dins l’arca que suposo, estaran jutjats a partir d’una legislació pactada entre el govern de Kakin i el G5 que com totes les legislacions noves i sobretot totes les legislacions fetes amb presses estarà plena de buits legals i fins i tot problemàtiques incongruències que tot i no tenir molt de pes en la trama estic segur que seran molt interessants de veure si se’ns mostren. La Vaca com el seu company administra les forces de l’ordre en una societat que de ben segur serà difícil d’ordenar. Serà interessant veure com es desenvolupa el personatge, ja que junt amb la Cheadle han cobrat un protagonisme molt més notori que la resta del Zodiac.

Però centrem-nos en el que realment importa del capítol. Tot l’anterior era simplement la finalització d’una necessària i interessant presentació. Però l’acció comença abans fins i tot que la trama tingui temps a presentar-se. Acaben de salpar, segurament no porten ni unes hores en alta mar i el cos de seguretat d’en Kurapika ja pateix la primera baixa. No han tingut temps tan sols de realitzar el primer event social i els prínceps ja han començat a moure els seus fils. Endevinar qui està darrere dels esdeveniments sembla impossible. Kurapika ha de protegir a l’eslavó més dèbil de la cadena. La princesa és tan sols un nadó amb bolqués incapaç de defensar-se. Qualsevol podria anar a per ella. Sembla una feina tan minsa que quasi no val la pena. Però precisament per això pugna la idea de treure-se-la de sobre tan aviat com sigui possible per així oblidar-se’n.  Però si hagués d’apostar apostaria per algun dels prínceps menors. Per a ells l’única opció és anar amb molt de compte i tenint tota la precaució possible, mentre que els grans ni tan sols deuen pensar en la petita princesa, els petits la veuen com una meticulosa amenaça més en un llarga i exasperant llista que mes val traure’s de sobre com abans millor. La manera com se’ns presenta el problema (cossos drenats, quasi momificats) resulta molt interessant i si no fos pels forats recordaria a un dels membres de l’aranya. L’estètica te un impacte innegable en qualsevol obra. I en aquest cas l’art gràfic d’aquest dessecament és impactant i ajuda a transmetre la situació opressiva en la que Kurapika es troba. Rodejat de gaudies ineptes i aparentment poc poderosos, que a més de ser fatxendes i reservats no estan en absolut informats de la complexa situació a la que s’enfronten. S’entén que la resta de guarda espatlles vegin en Kurapika un nen (quants anys deu tenir? Menys de 18 segurament, els altres semblen rondar la quarantena coma mínim), però aquesta percepció pot portar problemes al paper administratiu que ha d’exercir Kurapika sobre la resta del cos de seguretat. Però és que a més d’això els guàrdies tenen cert recel al nostre protagonista per els favoritismes als que aquest s’ha vist exposat, si li sumem això a l’ anteriorment esmentat, el fet es converteix en una bomba que corre el perill d’explotar en la cara de Kurapika en qualsevol moment.

La batalla entre prínceps ha començat, però el misteriós assassinat de guàrdies és tan sols una minúcia sense importància. El que importa aquí és el joc i la política, pactar aliances i planejar traïcions. Primer se’ns presenta a un imponent primer príncep que desprèn força i vigor però que desgraciadament sembla massa segur de si mateix. Potser tardi en morir, però crec que poca gent cregui que sortirà vencedor. Apostaria abans per a qualsevol dels prínceps més petits que per ell (menys potser per la que ja comentaré després). Ell pensa que ser el primer príncep el protegeix. És ingenu. Esser el primer en la llista successòria (segurament el que te més influencia política) el converteix segurament en l’individu més important a eliminar. Tots els prínceps el volen veure mort tan aviat com sigui possible i el deuen tenir fitxat com a un element prioritari en la seva llista d’assassinats. Ningú deixarà escapar una oportunitat de veure’l mort. Potser és el que te més poder de tots, però també és dels que més perill corre.

A continuació se’ns presenten dues princeses que de cara al públic són intimes amigues i companyes inseparables. Potser la seva amistat abans de pujar en aquest vaixell era real (tot i que dubto que la rossa consideri a ningú un amic), però està clar que dins del vaixell només són eines l’una de l’altre. I sí, dic l’una de l’altre per què dubto que l’aparentment tímida i dèbil princeseta sigui tan tonta com es pensa la seva germana. Potser fins aquell moment creia que l’amistat entre ambdues era real. Però després de l’escena al passadís crec que la noia prendrà consciencia de que està sola en aquesta família i que ningú aposta per ella. No m’estranyaria veure-la coronada vencedora d’aquest joc, tot i que ho vaig poc provable. El que sí veig molt provable és que s’acabin matant l’una a l’altre en una mútua i visceral traïció plena d’odi i rancor. L’altra possibilitat és que la germana tímida estimi tant a la seva congènere que no li importi ser una eina, que no li importi ser traïda i utilitzada per complaure a la seva estimada germana. Ho veig prou provable, però són sentiments interessants que segur que Togashi sabria explotar. El que no crec de totes totes és que la noia es deixi utilitzar sense ser conscient que està essent utilitzada. Pel que fa a la pèrfida germana extravagant i egocentrista, és un personatge dissenyat per odiar. Hipocresia en estat pur que es mostra oposada en públic que en privat i a la que segurament tot el mal i tot el dolor engendrat acabaran per tornar-se-li en contra. L’interessant aquí però és que se’ns mostra per fi un dels membres de l’equip d’en Kurapika i la seva respectiva princesa. La dona calba i dentuda més mona i estimada de la historia de l’art gràfic entra en escena per donar contundència a la hipocresia de la princesa per la que vetlla amb una frase tot i que senzilla, memorable (“Es que tot el seu esser… és una mentida?”). Una curiositat força interessant però, és que tots els seus guàrdies de seguretat són exageradament poc agraciats a la vista. No se si això te alguna mena d emotiu polític o forma part d’algun fetitxisme particular (està clar que li agrada escridassar gent, que li agradi escridassar i humiliar a individus lletjos sembla un fetitxisme que encaixa en ella com anell al dit), però és un detall molt interessant al que m’agradaria veure alguna explicació encara que sigui ambigua.

Però si políticament aquesta acció ja era força intensa arriba un moment visceral. Acaben de salpar, ni tan sols s’ha dut a terme la primera festa del vaixell. I els assassinats en el cos de seguretat de la petita princesa ja emplenen els dits d’una mà. Amb aquest precedent sembla evident que de seguir així la cosa no pot durar gaire. Després del primer assassinat en Kurapika tenia intenció de ser subtil. Anar investigant lentament i amb precaució fins a descobrir el traïdor si és que n’hi havia. Però els fets l’obliguen a adonar-se que no te temps per a subtileses.  Cinc membres de la seva guàrdia han estat assassinats el primer dia en una guerra de dos mesos i les probabilitats apunten al seu extermini si no fa alguna cosa i ràpid. Així que actua i de quina manera. Apuntant amb una pistola als quatre nous personatges que segurament entraran en acció (a no ser que n’elimini un). Poden semblar personatges comuns amb dissenys no gaire interessants. Però això no vol dir res a HxH, està ple de personatges estrafolaris, però també n’hi ha de molts d’altres que tenen una pinta d’allò més normal. La micrograma que és presenta pel que respecta al respecte que en Kurapika s’haurà de guanyar per assumir el liderat indiscutible d’aquest cos de seguretat és un factor summament interessant. Kurapika tot i la seva joventut és un individu madur i capaç, perfectament capacitat per a liderar un grup tàctic com aquest. Els seus companys tenen els seus dubtes i és normal, però estic segur que l’uchiha el Kurta (sí, així es el seu cognom) serà capaç de guanyar-se no només el seu respecte si no la seva fidelitat. Però això és cosa del futur, en el present la situació no podi raser més tensa. Kurapika està disposat a mostrar les seves cartes, la situació no podria ser més precària i només acaben de començar. Kurapika ha de trobar l’arrel del problema abans que el problema l’hagi engolit i actuar amb contundència és la única solució. Així que treu les cadenes i apuntant als seus companys amb una pistola es disposa a descobrir si hi ha algun traïdor. M’agradaria que no fos així (quatre guàrdies protagonics ja em semblen escassos, tres serien insuficients. Amb dos mesos d’intrigues per endavant es de suposar que com  a mínim dos o  tres han d’aportar amb la seva vida un moment dramàtic), però si ells no són els responsables qui ho és? La resposta evident és que la mateixa princesa estigui assassinant els mateixos gaudies que han estat contractats per protegir-la. Però tenint en compte que la princesa devia estar molt lluny dels individus la cosa sembla poc provable. Veurem que passa. Però de moment, la trama no podria començar millor. Una crueltat política esfereïdora i una contundència visceral només per al primer episodi del ara ja sí inaugurat arc del vaixell balena.

En definitiva tenim un capítol que acaba de presentar tots els factors imprescindibles per al desenvolupament del nou arc que planteja i ens mostra amb contundència el trepidant inici de la saga que promet ser si no la millor, una de les millors de la historia del manga. Com a mínim te números per ser la meva preferida. Impacient per veure que dirà Togashi a continuació (quan publiqui aquesta ressenya ja haurà sortit el següent capítol, però bé, ja m’enteneu). Definitivament entusiasmat.

Tweet

I ara sí, comença LA SAGA

Capítol de HxH molt esperat i que he llegit amb molta il·lusió. Tot i que de publicacions no gaires, portàvem anys esperat el viatge cap al continent fosc i avui per fi han confluït les preparacions i s’inicia el viatja que donarà peu al que possiblement serà la saga més ambiciosa del manga. I així el vaixell balena es disposa a partir sense saber del cert quins personatges coneguts viatjaran a bord de l’embarcació. Sembla clar que qui agafarà les regnes del protagonisme de la sèrie serà en Kurapika. Tot i que segurament a cert factor dels fans de la sèrie els semblarà malament deixar de banda els que fins ara havien estat els protagonistes indiscutibles del manga, a mi la decisió em sembla encertadament refrescant i fa ja temps que es veia a venir. En Gon i en Killua mostraven signes de desgast després de la saga de les formigues quimera i era evident que no podien continuar duent la torxa del protagonisme durant gaire temps. Tornaran a escena això segur (si és que Togashi continua publicant com per arribar-hi), però soc de l’opinió que al menys de moment es prendran un temps de descans. No descarto la possibilitat de veure un Gon com a tripulant de la gran arca, però l’auguro més com un personatge secundari que altre cosa. Pel que fa a en Killua, be, em semblaria estrany que estigués al vaixell però tampoc m’arriscaré a negar la idea. A qui sí no m’agradaria gens veure-li negat el protagonisme és a en Leorio i pel que he vist en aquest episodi crec que Togashi te plans molt grans per ell.

Leorio es va plantejar ja de bon principi com un dels quatre protagonistes de la sèrie. Però sorpesivament Togashi va ignorar tots les convencions del gènere i passada la primera saga va abandonar (des del punt de vista narratiu) a dos dels personatges  cedint el total protagonisme als altres dos. Durant la saga de York City Kurapika va tenir el seu moment de gloria veient complerta part essencial de la seva venjança. Però tot i ser la saga a causa d’ell i amb ell com el centre, els protagonistes de la narració seguien sent en Gon i en Killua. Ara però sembla que les coses han canviat i Kurapika es convertirà en el protagonista central d’una saga on no és més que un guardaespatlles d’una princesa menor. I que hi pinta Leorio aquí? Doncs tot i que encara no estic segur de la forma, crec que acabarà per pintar-hi molt. Tots sabem que Leorio és metge, es va fer caçador per estudiar medicina i com se’ns va dir en les comptades ocasions en que el veiem aparèixer estava fent realitat el seu somni. Leorio va tenir el seu minut de gloria convertint-se sense voler en l’eix polític de la saga de les eleccions. Esdevenint una mena de Buggy, que tot i ser dèbil i no tenir gaire poder acaba per la pura força de la casualitat arrossegat fins al capdamunt esperant tan sols que aquest impuls no el faci caure també. Leorio és amb diferencia un dels personatges més dèbils de la sèrie. Essent coherents la seva força no pot ser molt superior a la mostrada per alguns personatges en aquell inici ara ja tan llunyà. Però Leorio te una cosa que no tenen els altres. Leorio és metge. Hi ha moltes classes de caçadors i no tots estan  tan avesats a les arts del combat. Leorio crec que exemplificarà un d’aquests casos.

En el capítol d’aquesta setmana, tot i que de forma subtil, s’ha fet especial referència a la quantitat de metges que hi havia a cada planta. En primera instancia això semblaria un senzill retrat de la desigualtat social amb la que es parteix al nou continent on el rei de Kakin pretén instaurar un regim amb condicions poc dignes per els que viuen més avall. Això podria ser tot. Una de les coses a les que el capítol ha dedicat més pagines és a mostrar l’estructura social de la que disposa el vaixell on uns pocs privilegiats disposen del mateix espai que milers de pobres tripulants de classe baixa. El capítol ens mostra la barrera física amb que l’arca aïlla les classes altes de la resta, la repressió militar instaurada per mantenir l’ordre i el contrast entre l’opulència de les classes altes amb l’escassetat insalubre dels que viuen més avall. Però anem al detall dels metges. Metges, el vaixell necessita un munt de metges. Un viatge llarg per alta mar tancats en un espai reduït… Les malalties es propaguen amb rapidesa en llocs així. I a vegades un metge pot fer més que un exercit de metralletes per aturar un contagi massiu. Així que els organitzadors necessiten metges, metges qualificats i amb ganes d’aventura. Però a més d’això les classes altres necessiten metges especialment qualificats com indica la seva posició. Potser fins i tot metges amb habilitats sobrehumanes. Metges amb habilitats nen. Tot el que no sigui gaire estúpid ja haurà entès on vull anar a parar. Pels que no, en Leorio és precisament un d’aquests metges. Així doncs diria que les possibilitats de veure l’adolescent amb cara d’adult en aquesta saga són altes. Potser no com a coprotagonista d’en Kurapika, però sí com un element important. Ara be, veig dues possibilitats davant el paper que Leorio pot jugar. En primer lloc que al ser un metge usuari de nen estigui entre el personal si no de la pròpia reialesa (cosa que dubto, ja devien tenir els seus propis metges d’abans) sí entre els metges de la classe alta. Es la opció que menys segur em te, però es veu reforçada pel fet que al ser un usuari de nen pugui ser a l’hora guarda espatlles. Però sincerament no veig a en Leorio aguantant les impertinències de la classe alta. La segona opció és que donades les tendències humanitàries del somni del personatge aquest s’hagi enrolat al vaixell com a metge d’una de les plantes baixes. En aquest cas (el que m’agradaria), el fet ens donaria una dualitat on Kurapika narraria el succeït a la part alta del vaixell mentre Leorio protagonitzaria el succeït en els pisos d eles classes baixes. D’alguna manera, si aquest fos el cas, ambdues trames acabarien per desencadenar en un clímax comú que com ja ha anunciat aquest mateix capítol podria ser un alçament (no m’estranyaria que Leorio s’acabés involucrant per casualitat amb la feina de la vaca del zodiac o, molt a l’estil d’en Buggy acabés com a líder de l’alçament social quasi sense saber com ha arribat allà).

Però si hem de parlar de la relació entre les plantes baixes i altes no podem oblidar la presencia anunciada de la brigada fantasma i el fantasma que els persegueix a ells en forma d’arlequí. En el capítol anterior em preguntava si els membres de l’aranya intentarien robar el tresor abans o desprès de salpar. I vistes les circumstancies, tot sembla indicar que després. Coneixent la manera d’actuar de l’organització jo tiraria més cap a la idea de que estiguin amagats entre la gent de les classes baixes esperant la seva oportunitat. Però òbviament el tresor que busquen es trobarà amagat a les plantes altes de l’arca. Per tant és molt possible que ells estiguin al darrere de els petits crims i operacions de contraband que la vaca del zodíac anunciava. Segurament hi haurà algun personatge de l’aranya com a mínim que visqui als pisos superiors (Chrollo? Això donaria un joc molt interessant amb Kurapika). Però dubto molt que els criminals hagin aconseguit bitllets per a primera classe per a tots els seus integrants. Sigui com sigui el que em sembla que es dibuixa en aquest episodi és segurament la saga més complexa mai construïda en aquest manga. On el naixement d’una revolució social dins un arca viscut per en Leorio i instigat per la brigada fantasma per a poder cometre el seu robatori es barrejarà inevitablement amb la feina de control del Zodiac i la guerra de successió i per tant la inacabable venjança d’en Kurapika, sumant-li a això és clar la caça de l’aranya que voldrà executar un venjatiu Hisoka i potser fins i tot el mateix Kurapika al assabentar-se del retorn del seu cap. Construint una saga intensament política i plena d’acció que en forma de critica social s’alçarà amb una complexitat a moments d’ara inimaginable. Si a més li afegim els centenars d’elements desconeguts, les batalles de nen, la possible aparició d’en Gon i el plegat de personatges nous que hauran per força d’aparèixer dins de l’arca (recordem que ja tenim aquí dins, a l’aranya, el grup den Kurapika, el zodíac, el zodíac 2.0 d’en Netero fill i la família reial) tenim un caldo de cultiu tan explosiu que només espero que no li exploti a la cara al mateix Togashi. No obstant confio en la seva capacitat i espero i desitjo que durant aquests anys de repòs hagi estat planejant pulcrament precisament aquesta saga de manera que ara només s’hagi de dedicar a plasmar-la i portar-nos una obra mestre que espero poder anomenar indiscutiblement la millor saga del manga.

Però tot això és molt especular per un episodi on de fet no ha passat res. Se’ns ha presentat el vaixell  i se’ns ha narrat les celebracions per a salpar. La brigada fantasma encara podria actuar abans que el vaixell es fes del tot a la mar (cosa que no m’agradaria gens). Era un capítol de rigor, obligatori però sense res massa transcendent. Ens ha mostrat un munt de coses que ja sabíem i ha especificat lleument sobre normes que ja podíem intuir. Els següents capítols serviran per establir de manera més ample les normes del joc que Togashi ens proposarà per aquesta saga. Impacient per començar.

Però si una cosa ha passat en aquest capítol, aquesta ha succeït durant la pagina final i s’ha explicat en una sola vinyeta. Les teories són diverses, però tot sembla apuntar a que el més provable és que la petita princesa hagi alliberat de manera instintiva alguna mena de nen. Podria ser una habilitat especial de la petita. Però també podria se runa habilitat de la família reial en sí. Podria ser fins i tot una mena de tret de sortida relacionat amb la guerra de successió i aquella estranya gerra de nen on tots els candidats a rei van vessar la seva sang. De moment. Per poder ser, podria se rel nen d’un assassí. Però Togashi ha aconseguit sens dubte deixar-nos amb la intriga, de ben segur que sigui el que sigui Kurapika es veurà obligat a emprar-ho per a cometre la seva missió, ja sigui la de venjança o la de protecció.

En definitiva es un capítol on no passa res, però que diu molt. Un capítol necessari que sense explicar-nos res que de fet no poguéssim saber ja ens comença a introduir a la complexa saga que s’acosta. Després de la lleugeresa casi opressiva que el combat de Hisoka va suposar, necessitava refrescar-me amb la complexitat emergent que en aquest capítol, tot i no desenvolupar-se, s’intueix que veurem d’ara en endavant. Però el que serà només el temps ho dirà. De moment només puc creuar els dits per què Leorio tingui un paper força protagonic en el que està per venir.

Tweet