Quants títols ja porten la paraula hiatus?
L’episodi comença amb la vaca (és més fàcil dir-los pel signe que pel nom) intentant explicar a les forces de seguretat la possible amenaça que suposa el nou assassí en sèrie sense atrevir-se a desvetllar l’existència del nen. No per que no ho vulgui fer. Si no més aviat per que portaria més problemes que altre cosa. Explicar-los el funcionament d’una habilitat que no acaben de comprendre només portaria caos i confusió entre les tropes, encara que s’ho creguessin cada un se’n faria la seva pròpia idea i això els impediria actuar com a grup. Per això és millor explicar-los una mentida efectista, donar-los un objectiu per que actuïn de la manera més eficaç possible. Ho fa amb prou agilitat. Tot i que la historia que explica peca de ser una mica exagerada i inverosimil. Però necessita transmetre un perill real i molt greu al cas per obtenir resultats immediats que apaguin la flama del conflicte. Sembla que funciona. Però la mobilització de tot un exercit és només una eina i els seus resultats son limitats. Per molts esforços que suposi, és potser un recurs menys útil del que es podria esperar. Però els seus enemics veuen complert amb això el seu objectiu. Doncs veuen ara del que és capaç el zodíac. Capaç de mobilitzar tot un exercit en un moment per fer front a l’amenaça ràpidament i tallar el conflicte d’arrel.
Mentrestant la cooperació entre la màfia i el Ryodan comença a donar els seus fruits. Gracies als esforços mutus de compenetració dona la sensació de que l’assassí te els dies comptats. Cap dels dos bàndols confia un sol pèl en l’altre. Però no dubten en ser del tot sincers, per que per ara tenen un enemic en comú. Però son perfectament conscients que quan aquest acabi, podria perfectament esclatar una guerra. Tot i que Togashi no dubta en introduir l’humor convertint al mafiós encarregat de guiar-los en un fan apassionat del Ryodant (fet que m’ha recordat molt fort al rollo que es portava Oda amb el membe de la tripulació d’en Bege Capone que era fan del Germa des de petit). Certament és tendre veure a un tio dur de la màfia convertit interiorment en una col·legiala emocionada per veure als seus ídols.
Però l’escena retorna ràpidament a uns membres del zodíac que tot i no veure complert el seu objectiu amb la mobilització militar si veuen complerts dos altres objectius potser fins i tot més transcendents.
En primer lloc tenim als germans Zoldyck que observen relaxadament les vistes del vaixell i que ens donen un preciós pla de l’immens que és realment el vaixell. Però més que descobrir-los a ambdós el descobriment que cobra importància és de descuidada (ja, descuidada ell) revelació de l’Illumi: Tot el Ryodan està a bord. La conversa és tensa i relaxada a l’hora. Relaxada des del punt de vista de l’Illumi, que sembla suar-se-la tot un rato ben gros. I tensa per al pobre vaca que es veu pertorbat de sobre per la pròpia idea de tenir el Ryodan a bord i pel fet de si aquesta és una informació que convindria comunicar al ja prou atrafegat Kurapika. Un conflicte real la solució del qual no resulta gens obvia.
Però més interessant que això és l’aparició al vaixell de la pobre princeseta Fugetsu. És impossible que hagi arribat fins allà. Tot i així ho ha fet. El vaca deduirà a l’instant que es tracta d’una habilitat nen. Però la meva pregunta és que farà a continuació. Te varies opcions: O be l’escolta fins a la planta superior per retornar-la a la sàdica batalla de successió on no te masses possibilitats de sobreviure. O be amaga la troballa i l’ajuda a tornar igual que n’ha marxat donant-li uns quants consells. O be li procura un lloc segur, un amagatall fora d’aquest horror de successió. Totes son força possibles. Però triï quina triï estic segur que la nena voldrà tornar per salvar a la seva estimada germaneta. No se per que, però m’ensumo que en Leorio te números per entrar a la trama per aquesta via i ajudar a les nenes d’alguna manera. És una simple suposició sense massa fonament. Però de ser així la vaca la podria deixar medicament al seu càrrec mentre pren una decisió i un cop allà podria néixer una còmplice amistat. En que em baso? Doncs no ho se, en que les personalitats dels dos personatges m’encaixen molt be. Em dona la sensació que és la típica historia per la que s’entendriria el nostre estimat Leorio. Creuaré els dits per que Togashi em compleixi aquesta fantasia.
Però hi ha un detallet que he omès fins ara i en el que estic segur que tots estareu pensant. Hiatus. Efectivament torna. Més o menys era el que m’esperava. La sèrie portava ja molts capítols seguits d’emissió i per la simple experiència una parada començava a endevinar-se. Un cop més la historia és molt més emocionant i intricada que la darrera vegada. Això vol dir que va per bon camí. Poc a poc i bona lletra que diuen. Quan tornarà? Doncs qui sap. Però no crec que trigui dos anys. Si hagués de fer les meves apostes diria que en algun punt de l’estiu. Potser a principis si tenim sort, potser més probablement a finals. Però alguna cosa em diu que aquest estiu tornarem a tenir HxH. Però potser és sols una fantasia onírica que res te a veure amb la realitat. Qui sap. Jo ara mateix em sento optimista. Sembla que la cosa, per primera vegada, va cap a be. Ara només ens resta esperar.
És curiós que el que m’hagi agradat més d’aquest capítol sigui una absència. I és que tot i que m’encanta que Togashi hagi decidit donar a en Kurapika el rol protagonitza de la sèrie… Be, tant Kurapika cansa una mica. Per què tot i que en Kurapika és un personatge molt més interessant que en Gon, no te tanta facilitat per carregar el pes d’una historia. En Gon és simple, però te una intensitat aclaparadora que fa que la seva presencia i carisma aguantin amb facilitat tot el que li vingui a sobre. Com a secundari en Kurapika és genial, però quan cobra un rol més protagonic… Li falta aquesta intensitat. I de moment d’intensitat no n’ha mostrat molta, veurem quan s’acosti al seu objectiu de venjança, però de moment vol protegir a un nadó i tot i que entranyable, no és molt intens. El cas es que la trama d’en Kurapika, a més, és embolicada i burocràtica, amb un ritme estrany que no triga en cansar, per això crec que necessita aquests respirs, deixar recolzar el pes de la historia en altres personatges i altres trames. Fer-ho en els prínceps està be, però en certa manera be a ser més del mateix. Per això crec que és important que de tant en tant algú extern a aquesta batalla de successió expliqui alguna cosa que ens evadeixi una mica de tota aquesta intensitat de conspiracions. Sembla que l’aranya n’és l’encarregada, ja sabeu que jo preferiria que en Leoriò portés també part d’aquest pes, però no soc jo qui construeix la historia.
La primera part del capítol s’enfoca en la Melody i la princesa a la que custodia. Cada cop m’agrada més la trama de les dues princesetes, crec que Togashi l’està tractant amb una sensibilitat digne d’admirar. Lo del concert amb les copes d’aigua m’ha semblat una ridiculesa molt divertida. És quelcom molt típic que no m’esperava en absolut i m’ha deixat una mica descol·locat. La idea d’imaginar-me a la princesa fent servir les copes amb aigua per a executar un muntatge musical es presenta absurda dins el meu cap, tot i això sembla que es proposa portar-ho endavant per tal de justificar el seu temps amb l’adorable Melody, que essent capaç de veure a través de les seves paraules descobreix a l’autentica princesa que viu darrere l’autoritària i repel·lent nena mimada que aquesta vol exhibir. Que la Melody prengui la determinació de salvar a ambdues germanes és admirable. Però això em fa preguntar-me que te Togashi en ment. Realment pensa fer-les escapar? O incorrerà en la tragèdia de fer fallar a la pobre Melody? Tal com està construïda la historia, crec que és impossible que els prínceps aconsegueixin sobreviure sense la victòria. Així que em sorgeix la idea: fins a quin punt afectarà la derrota a la pobre i sensible Melody? Després de tot el que ha patit, perdre a aquestes dues adorables germanes que volia protegir… Serà un cop colpidor. Tinc ganes de veure com Togashi desenvolupa aquest conflicte. Crec que pot fer créixer molt al personatge i donar-nos una molt interessant historia sobre el dol i la pèrdua.
La part principal de l’episodi però, se l’emporta el Ryodan. Aquí es presenten finalment tots els integrants que han pujat al vaixell (que no se si son tots, la noia amb el nas gros que li va passar? No ho recordo ara). És una presentació important per que se’ns permet ser coneixedors de totes les possibilitats. Ens diu qui hi ha i per tant quantifica el terreny per tal de no incórrer a deus ex machina si algun personatge apareix del no res per salvar la situació. Però un cop definit, les possibilitats son infinites. L’objectiu principal de l’aranya és eliminar a en Hisoka. Tot i que tenen altres aspiracions. De moment però, fins que no caigui el pallasso sembla que es centraran en eliminar-lo. I això em planteja un conflicte. No se qui guanyarà aquesta batalla. Per una banda no sento que Togashi pugui eliminar a en Hisoka així com així, és un element a la sèrie que em dona la sensació que encara necessita existir. Però per altre banda seria absurd que en Hisoka eliminés al Ryodan i aquests no complissin el seu pla original. Per que seria un pla per res, perdria el sentit de que fossin allà. Per tant tinc varies hipòtesis del que podria passar. O be el Ryodan acaba executant el seu pla abans d’eliminar a en Hisoka. O be en Hisoka acosnegueix eliminar en Crhollo i d’alguna manera salvar la vida sense que els altres la perdin. Alguna cosa ha de passar. Si jo fos l’autor, faria que Hisoka assassinés a alguns membres, que després aconseguís d’alguna manera màgica ocultar-se en la seguretat de les plantes més altes obligant al Ryodan a executar el seu pla i que al final aconseguís fugir indemne un cop arribats a terra, havent assassinat a uns quants dels membres, però no a la seva totalitat. Però trobo una situació sense sortida, no trobo concebible que mori en Hisoka com tampoc ho trobo que mori la totalitat de l’aranya. Una situació sense sortida per la que Togashi, estic segur, te una rebuscada i interessant solució. No puc esperar a descobrir-la.
Però potser el que més crida l’atenció és la incorporació al Ryodan del nostre estimat Illumi. Sembla una col·laboració més que una integració. Però amb ell ja son dos els Zoldyck que es sumen a les files de l’aranya. La seva missió: assassinar en Hisoka. La seva motivació: el mateix Hisoka l’ha contractat per a fer-ho. És una qüestió que tot i que estranya a oïdes d’altres sembla molt pròpia del duo en qüestió. No obstant crec que és important considerar la possibilitat que aquí s’hi amagui una mentida. Per que per molt que soni creïble que en Hisoka contracti a l’Illumi per matar-lo, hem de pensar que ja te el Ryodan al darrere, necessita afegir un pes tan poderós a la seva esquena? En Hisoka és masoquista, però no estúpid. Per tant crec possible el fet que l’Illumi sigui una mena d’agent doble, una part important d’aquest pla d’en Togashi per fer sobreviure a en HIsoka. Però no em crec que l’aranya no sospiti d’aquesta possibilitat. Així que qui sap que pot passar? Les possibilitats son infinites. Només se que la trama és intensa i s’augura una bona alternativa a la tensa burocràcia de la batalla entre prínceps. Espero que Togashi sàpiga portar-ne els ritmes corresponentment.
